I tot trontolla

Hi ha dies que són mel, just quan comencen. Per la calma, per la llum que es redibuixa dins la nit. O per la veu que ens ha dut fins al llit la nit passada. Perquè hi ha llums i veus que, sense saber com, se'ns han ficat a dins com una pluja fina que ens entrés fins a l'estómac. I ens ressonen dins el pit i dins el cap i a les entranyes, i tot trontolla i creiem que ho farem trontollar tot. Hi ha dies que, petits encara, comencen i ho són tot, i vénen carregats amb tota l'energia que ens caldrà. Hi ha dies que, sense entendre per què, ens vénen més de gust que l'anterior i volem assaborir-los, espréme'ls com la llima perquè ja els endevinem aquella dolçor amarga, que emprenya i neguiteja, però endolceix. Hi ha dies que fa temps que els esperàvem.