Al·là és gran

Vinyeta de Rob Tornoe

Al·là és gran. S'ho diuen aquest matí de divendres davant de la mesquita. En Saïd i l'Ahmed se saluden. S'ofereixen l'un a l'altre la seva mà dreta, les encaixen i després se les duen al cor. Al·là és gran, i la por també. Potser no ho és tant com Al·là, però ho és molt. Tenen por que els prenguin per qui no són. Ells, que van fugir de la misèria per abraçar-se a la incertesa, no tenen res a veure amb els encaputxats que es lliguen el gec amb un cinturó de bales. Ells, l'Ahmed i en Saïd, que aquest divendres de sol hivernal vénen a pregar, no són ni volen ser coreligionaris dels qui fan callar les veus de l'humor --de l'humor!!-- a trets. En Saïd i l'Ahmed són dos homes humils, creients, que saben que la grandesa d'Al·là i del seu profeta estan per damunt dels bons i mals humors, però sobretot per damunt dels projectils. I estan segurs que la vida que es perd en nom d'Al·là, en nom de la grandesa d'un déu i d'una religió, és la mort que més plora el mateix déu, la que sembra una tristesa més gran a la terra de la bona voluntat.