Li deia mentre li mirava els mots, els ulls, les mans, la veu mateixa i la mirada.
I en feia el mapa, no per trobar tresors, només per fer-lo. Per tenir-lo.
I li escoltava les paraules, la música que feien. Només pel plaer d'escoltar-les.
I quan semblava que s'havien de dir adéu, quan no podien fer més tard enlloc,
quan era l'hora d'afanyar-se a no deixar res més per dir,
quan els interrogants ballaven sobre seu, ens tornarem a veure,
hi haurà algun lloc al món on això nostre pugui ser més pur, més innocent, menys amagat,
el so dels pensaments que els feien vida al cap
es va deixar sentir, com qui no vol, veu ronca,
la vida, al capdavall,
ja ho saps, té vida pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada