Il·lustració: Isa Fratani
...quan per setena vegada et recordo que no vull dir-te les coses set vegades!
I és que, fill, deu ser que és important, si ja t'ho he dit tants cops, que no saltis de tan amunt, que no cridis quan t'enfades, que corris a saltar-me al coll quan arribo a casa, quan surts d'escola. Que m'escoltis quan et parlo, que em facis un petó quan vas al llit. Que m'abracis sense esperar-m'ho. Deu ser també una mica cosa meva si, algun cop, potser massa vegades, m'he oblidat de jugar amb tu, de córrer jo a saltar-te al coll. Un dia creixeràs i fugiràs de mi com ho hem fet tots. I un dia tornaràs a creure en la força de saltar-nos al coll, d'abraçar-nos i d'omplir-nos de petons, encara que ens vegi tothom.
Però m'agrada que saltis de ben amunt, que corris, que juguis a princeses i elefants, que siguis tu.
------
Valia la pena posar-hi títol. Gràcies, Isa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada