il·lustració: Isa Fratani
rosa de foc
que la il·lusió rebrota
a poc a poc
Primer principi: la il·lusió ni es crea ni es destrueix, rebrota. S'estima amb una regadora de mil forats lentíssims. Dia a dia. La resistència, la supervivència, les ganes de ser-hi. Com el cactus que s'abriga de l'ombra i del destemps. La il·lusió com a puixança, com a força per sortir al pas de totes les complicacions. Les que ja hem oblidat i les que vindran. I entremig, les d'ara.
Segon principi: la creativitat és encomanadissa. Es retroalimenta, per dir-ho amb una paraulota. El punt de vista, la relectura, el truc inesperat a mitjanit. La inspiració, deia Picasso, t'ha de trobar pencant. Però que em vingui a trobar, pels déus, que em toqui amb la seva mà divina!
Tercer principi: sentir-se viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada