Dies de terres molls i de catifes de cartró. Temps de parlar del temps i de buscar recer. De paraigües enamorats en poals altíssims als rebedors de tot arreu. Temps d'espera i de cafè. Temps per al temps. I temps de córrer per no mullar-se. O de no córrer? Temps per no tenir pressa --no tenir temps-- i anar fent. I temps de mirar al buit sobre una foscor concreta i notarial que em parla de la pluja i, més tard, de la seva absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada