Buscant posada

De la mateixa manera que Josep i Maria van recórrer els carrers de Betlem buscant en va una casa on pogués néixer el seu fill i van acabar en una cova de pastors amb un mul i una bèstia bovina per llevadores ara fa dos mil anys, la Josefina i en Marià navegaven ahir per internet a la recerca d’una habitació on poder passar dues nits a la vora de la platja perquè la seva petita pogués mullar-se amb aigua de mar. Els han dit tantes vegades que és tan bo! La tasca de trobar lloc s’havien proposat d’enllestir-la en un tres i no res i, en canvi, s’estava allargant quasi fins al moment d’omplir la furgoneta amb els trastets i escampar la boira.

En Marià i la Josefina tenen un problema, i és que d’ocupacions no els en falten. Això vol dir que els dies que havien triat per anar a conèixer el mar amb la petita en són uns de molt concrets, i no poden bellugar-los amunt o avall del calendari. A la xarxa no trobaven res per menys del que s’havien posat com a límit gairebé inabastable. Tres dies de platja ens costaran mitja mesada! I quan, després de convèncer-se que potser amb una nit ja farien el fet i que així podrien ampliar el pressupost, van penjar-se del telèfon a la persecució desesperada del que fos, i començaven a pressentir que tothom havia fet els mateixos plans. Això, o és que no hi havia tanta crisi com els volien fer creure. Hostals i pensions barates, ni una. Pensions i fondes una mica menys econòmiques, cap. Fondes i hotelets senzills, ni de conya. Ja no es van atrevir amb cap altre tipus d’allotjament.

Finalment, al cap de moltes trucades, totes les que el seu abonament telefònic els permetia, i de constatar que l’última opció, la de gastar-s’ho tot només pagant els llits i oblidar-se de menjar, també se’ls tancava com una porta que peta davant del nas, van optar per carregar màrfegues i tovalloles al maleter i plantar-se en algun racó de món, abaixar els vidres de la furgona i esperar la nit. Van arribar-hi. No sabien ben bé on. Van veure els estels, van cantar una cançó, van jugar una estona, van cruspir-se uns entrepans fets a casa i es van adormir amb la brisa estival acaronant-los les galtes. La petita era feliç. Quina aventura! La Josefina i en Marià es miraven mentre se’ls tancaven els ulls: potser havien trobat la manera.