Tàrraco. Baixada cap al descans del migdia. Calor. I una paret, com un ventall, com un glop de beure fresc, tota una declaració. Em robo l'instant a mi mateix i ara l'ofereixo a qui me'l compri. Emoció continguda o desfermada, el que vull, el que tinc. Tot és en aquesta frase que algú ha plantat aquí just perquè ara me la trobi, just perquè ara la llegeixis tu que la buscaves sense saber-ho. Gràcies, somiadors, per recordar-nos que la matèria de les il·lusions és justament això, matèria.
la buscava, la buscava sense saber-ho... gràcies a tu, venedor al millor postor, poso damunt la taula la meva oferta: el somriure ple de llum que encara duc des que l'he llegida.
ResponElimina