Immensitats

No m'ho crec. Que l'estadística d'aquest blog em digui que em llegeixen des de Rússia. Que avui se l'han mirat més de set vegades. Que m'han guipat almenys des de tres continents. No deu ser que la mai prou preservada intimitat dels navegants fa que la màquina simuli ser en una banda del món que no ha trepitjat mai? Allò dels servidors llunyans i de les ipés dinàmiques. De bits i maldecaps. De fils que ens tenen lligats sense saber-ho. No podria ser que el control innecessari de les vides dels altres hagi arribat a un punt que des d'un despatx algú es dediqui a regirar frenèticament la xarxa a diari? O, més senzill, hi deu haver una màquina que fa aquesta ingrata feina per tots nosaltres i per a la seguretat de tots nosaltres. No ho sé, però crec que voto perquè no sigui així si se'ns deixa ser una mica més feliços. Em sento perdut en aquesta immensitat.

Per si de cas, un retall d'una immensitat més palpable.