Estic arribant a la platja, baix Maresme.
Em submergeixo sota l'asfalt i travesso quitrà i rails. No surto encara a la llum. Aquesta ombra fa olor de sal i m'embriaga. Sento passes humanes, clac, clac. I una corredissa que no ho és. L'alè al panxell. Borda! Faig un bot, m'espanta. No li he fet pas res, jo, a l'animal. Però resto immòbil, que diuen que pot tranquil·litzar la fera. La veu condescendent de la mestressa, vaaaaaaa! Però el gos hi torna, lladra, i cada cop més fort. Estic a punt d'esclatar. Silenci que m'arriba dels confins de la senyorassa.
Rebento, faig mitja volta i crido: Pot fer el fotut favor de fer callar aquest cony de bèstia?
m'encanta!!! senzillament tant real que fa por!
ResponElimina