Organitzacióóó!!

En Felip té un bar a la plaça de l'Arbre Gros. En Felip és, de fet, el fill del senyor Felip, el veritable amo, que avui en dia es dedica en exclusiva a la zona de la barra on hi ha la caixa. Una col•locació sobre el terreny de joc que dóna lloc a poques lectures: qui toca els calés mana. En Felip jove hi arriba, rabent, cobra'm aquí dos quintets i un cafè amb llet. Les celles del senyor Felip fan pregunta. La setze de fora, aclareix en Felip jove, autèntica ànima de Casa Felip.
Les ànimes, a voltes, no saben dir que no, els costa delegar la feina. En Felip és un d'aquests. Té el bar dividit per tot de línies imaginàries que només ell sap per on tracen exactament. Les taules que hi ha a l'ombra de la torre són d'en Ferran, que tan podria ser un nebot amb poques llums com un aprenent a qui no paguen res. Però en Ferran té un problema, que no té a veure amb el sou, sinó amb la seva perspicàcia, i és que sap que el sol es mou, i per tant les taules que hi ha a l'ombra de la torre no són a cap hora les mateixes. Aquest detall, que se li ha escapat a en Felip, fa anar de bòlit tan a en Felip com al seu nebot. Ara l'un fa la feina de l'altre, ara l'altre no fa el que li toca perquè creu que li toca al primer.
La resta de la terrassa és d'en Pere si en Felip no hi arriba abans. En Pere controla molt més la situació, però ha de fer veure que no tant com en Felip, que podria sentir-se malament. A dins de la barra, i en línia entre l'avi Felip i la cuina, hi ha la Nàdia i l'Angèlica, enginyera russa i infermera eslovena especialitzades a fregar tasses i copes a la Costa Brava; el Nano i la Gemma, que passen plats d'una banda a l'altra, tan d'anada com de tornada; el Pitu que fa els lavabos quan no ha d'omplir neveres; i la Leo, que fa una mica el que li deixen fer, sempre que no es bellugui més d'un metre cap a la dreta ni més de vuitanta centímetres cap a l'esquerra.
Aquesta processó de treballadors, que han d'estar contents de tenir feina en temps de crisi, són capaços d'estar-se de braços plegats quan la feina ofega els altres sectors de l'imperi. Són l'obediència cega, un valor a la baixa que en Felip estima potser més que el seu bar.