El venedor de cotxes

Tarda d'estiu sense tempesta. Al concessionari res no es mou. Ni una ànima, ni un bri de pols empès pel buf del ventilador. El ventilador, espatllat. I l'aire, ai!, l'aire ja no funcionava. Però mai ningú s'havia molestat a arreglar-lo. La calma és molesta fins que la Remei passa per sota la llinda de la porta d'on penja un rètol de neó que mai ningú no hauria dit que.
El venedor de cotxes -VO, és a dir, especialista en vehicles d'ocasió- alça els ulls de la llibreta on feia quadres, triangles i cercles per matar el temps. No es pensava que a aquelles alçades de la jornada, aquella tarda d'agost, vacances enlaire, havia d'acabar amb aquell començament. Llavors ell no ho sabia, però en aquell moment començava la resta de la seva vida, com se li diu a qualsevol desanimat.
Aquella dona, tota alegria, desimboltura i innocència, era el remei que necessitava el venedor de cotxes. Per les seves tardes fent cercles, triangles i quadres, per les seves nits de solitud amb la finestra oberta, pels seus matins de cafè amb llet sense sucre ni bon gust. Per tot. La Remei entra per la porta del concessionari com un glop d'aire fresc i el venedor de cotxes l'atén, d'entrada, com a una clienta qualsevol. Aquest, tanta cilindrada; aquell altre, com nou.
Però la Remei no ho és, una qualsevol, i es presenta i se sap vendre millor que el venedor els seus cotxes. Es retalla, es ressalta i es figura millor que ningú, i sempre amb aquell posat tranquil de qui sap que no ven fum, sinó que només s'explica. La Remei és tota transparència. El venedor queda convençut, més que de la venta que acaba de fer -perquè acaba per vendre un cotxe- de la idoneïtat de la dona a qui li acaba de vendre. I queden per sopar.
La cita es perfecta. L'un i l'altra semblen criatures amb sabates noves. No se'n saben avenir. La Remei ha deixat per unes hores el seu estudi, ha desat els pinzells i degusta unes ostres amb olor de gasolina. El venedor de cotxes no fa cercles amb un bolígraf sobre cap paper, perquè té feina a acabar-se l'entrecot envernissat amb salsa verda. Es miren als ulls, callen. No cal dir res. Si tot, de cop i volta, pogués veure's tan clar!