Pensava dir-te que vaig fent. Pensava si dir-t'ho. Hi ha cops que el que diem no ens pesa tant com els silencis que guardem a les butxaques foradades per on se'ns escola el poc fred d'aquesta tardor tan primavera. Em sembla que ho entens i te'n fas còmplice. O m'ho imagino, tan se val.
El cert és que vaig fent, amb més o menys fortuna, però el cap jo no puc apartar-lo dels seus pensaments. I ell et pensa. I te'm du aquí davant i parlem, i ens tenim. Som carn, hi som. Perquè sí. Perquè no hi ha mai millor motiu que el perquè sí.
Pensava escriure't, i no per agradar-te. Escriure't no perquè et fessin contenta les meves paraules. Escriure't no per arrencar-te algun somriure. Només per saber de tu. Només per sentir-te la veu que em cantava aquelles cançons meves. Però m'has escrit tu.
Jo pensava escriure't només per saber de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada