Com ser-hi sense ser-hi. El cap a un altre lloc, com de costum. Com viure una altra vida, volent o no volent. Perquè el voler no vol que se'l controli. Perquè el desig fa via, i no hi entén, de la normalitat. Perquè els camins fan voltes mil camins. I els déus s'ho miren tot, com de costum, des del no-res, on tot descansa.
I una miqueta de no-res, per compensar. El cap en blanc i el cor al cor, com els costums s'han oblidat de recordar. I els ulls al cel, serenament. Els ulls al cor i el cap al cel, als núvols descontents. Les mans, a punt per tot. Les mans, aquí.
I una miqueta de no-res, per compensar. El cap en blanc i el cor al cor, com els costums s'han oblidat de recordar. I els ulls al cel, serenament. Els ulls al cor i el cap al cel, als núvols descontents. Les mans, a punt per tot. Les mans, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada