Futur incert

Avui he entès perquè que m'agrada tant aquesta cançó. Fa temps que n'estic enamorat. Avui, després d'un bon cafè, d'una abraçada reconfortant com la millor de les mels, d'una mirada riallera i plena de llum, després d'asserenar-me amb les paraules que fan bé i que fan de sedàs al garbuix desendreçat de l'existència humana, després de fer tocar de peus a terra alguns dels meus fantasmes, de mirar de posar nom a les coses i als fets, després d'una nit d'intermitències, de somnis que es creuen en el camí dels desigs i de desigs que no s'entenen amb els somnis. Avui, després de plorar un grapat petit de vegades i d'estar-me'n un altre grapat, després de fer i desfer nusos dins el cap, d'assajar discursos i gestos i tons i timbres de veu, després de tot això i d'altres coses que ja no recordo si recordo, he entès perquè m'agrada tant el Futur incert d'en Sanjosex.

Ara i aquí. Hic et nunc, oi? I demà? I després? I després de després?