Festa nacional

Al principi de tot hi havia l’Home. Abans que cap altra cosa. Tot al seu voltant era tenebra. I Ell féu la llum. Més tard va crear l’aigua, el cel, l’infern, les plantes i una dona. Quan va veure que no passaria gana, car la terra li oferia els seus fruits i la dona els cuinava per a Ell, va creure que allò era bo. I va passar un dia, o uns quants. Quan va estar cansat de menjar sempre herbetes, va dir-se que havia de crear tot un senyor regne animal per tal d’augmentar la dosi de proteïna ingerida. I així ho va fer. I va pensar que se’n sortia.

Més endavant, amb la ment més desenvolupada que al principi, segur que no moriria ni de set, ni de tristesa, va tenir la idea que podria omplir tot el temps que tenia, tot el temps del món, amb alguna activitat que el distragués de la seva greu existència. Va pensar que això seria la cultura, i s’hi va posar. Va crear-se enemics, i armes i exèrcits. I la cosa no acabava de funcionar i va inventar-se les nacions, i els drets de conquesta, d’invasió i d’intervenció. Però a la cultura li faltava alguna cosa.

I va crear el bou, un animal gros i pesat, de pell dura i pèl curt. El va fer gros perquè no pogués ser presa fàcil. El va fer fort i disposà dues banyes al front de la bèstia perquè, si mai havia de defensar-se, pogués causar una gran sangada. I el va fer herbívor, perquè mai, de cap de les maneres, pogués haver-s’hi de barallar per la vianda. De fet, el va fer herbívor i el va fer vianda. I d’aquesta manera va tenir una bona excusa per poder-lo plantar al mig d’una plaça, cada tarda a mitja tarda, i vexar-lo i humiliar-lo fins a veure’l caure mort, rendit, exhaust després de marejar-lo, ferir-lo, tallar-lo, punxar-lo, envestir-lo i dessagnar-lo per al Seu gaudi i el dels altres homes cultes que es reunien, com qui fa tertúlia en un cafè d’artistes, per celebrar la seva festa nacional.

Mentre creava, va pensar que potser un dia algú explicaria la Seva història d’una manera molt tergiversada i que aquell algú seria tan inexacte com per ficar al mateix sac la Seva estimació per l’animalitat i el Seu gran amor per la tortura. Li va passar pel cap la d’obsequiar amb la infertilitat el primer rebesavi d’aquell imprudent d’uns segles més enllà, però va reprimir aquesta possibilitat perquè estaven a punt de tocar les cinc.

Conte publicat al Sant Andreu de Cap a Peus.
La imatge és una obra de Picasso.