De tapes per Talamanca

Abans de la calor pesada, al mes de les mil pluges, sóc a la Catalunya central, interior, pregona, amagada dels grans camins. Sóc al peu d'una mola rocosa mig sortida del no-res. M'impressiona una mica tot. La petita grandesa, el silenci immens, l'aspror de la terra eixuta. Camino i fixo els ulls al cel. Un núvol m'amaga el sol i descanso. Respiro i reprenc la marxa que havia deixat a mitges. M'aturo un altre cop. Ara els ulls se'n van al terra. On sóc? El meu país és tan petit...