Mostassa

En Juli estava com una cafetera. D’entrada, no es deia Juli però se’n feia dir des que tenia el bar. L’Onofre havia decidit canviar-se el nom per dos motius. El primer, el seu nom no li agradava, i no s’imaginava tot el dia sentint-se’l dir per fer-lo anar amunt i avall del bar. Onofre aquí, Onofre allà, no! Juli era molt més musical. Sonava bé. Les dues síl·labes amb vocal final, per poder allargar la crida, Juuuliiiii! Hauria sonat molt més dur un nom com ara Tomàs. I a més, el pare ja se’n deia.
I l’altre motiu era ja una mica menys prosaic. En Juli sempre havia cregut que si hi hagués dedicat temps, hauria pogut ser un gran poeta. Per això quan va obrir el bar, amb la intenció que un dia es convertís en un centre culinari i cultural de referència, l’Onofre havia pensat amb les possibilitats de jugar amb Juli i julivert, Juli i el verb, o el vers... Fins havia pensat en els turistes del juliol i estava disposat a sentir-se dir July, tal com sonés. El cap li bullia.
Va arribar el dia de batejar el local. I malgrat el futur amb què somniava, en Juli va posar al seu bar el nom de Mostassa. També era poesia. Ell tenia al cap l’entrada, amb una porta de doble fulla, meitat del nom a cada banda. I obrir-ne una a les hores de fer cafès i beures, Tassa, i l’altra al migdia i al capvespre, Mos. Cada moment del dia tindria el seu lloc al bar d’en Juli. Quantes lectures! La idea era brillant, i només hi havia un però: el nom mateix, que el feia pensar massa en el to groguenc de la salsa. En Juli no volia que el Mostassa es convertís en un Frankfurt de mala mort.
Però tot aquest joc de sons i de ressons era només al cap d’en Juli. Al cap dels artistes que van ser al Mostassa prenent mides de la porta no hi va arribar tota la informació. De la parella, tan l’un com l’altre, el ros i el moreno, lluïen al currículum un nivell B del Consorci. I quan en Juli parlava feien que sí amb el cap, que sí. Però el dia de penjar l’obra que donaria la benvinguda al Mostassa, els versos no rimaven. A una porta, Most, el suc del raïm no fermentat. A l’altra, Assa, leucojum aestivum, planta de flor blanca que fa la forma d’una campana. A en Juli se li havia girat feina.