Morse

El correu no havia arribat a tothom. A la primera llista de distribució no hi havia na Flor, aquella jove que duia amb ella l’olor de la primavera. El tabalot d’en Wim no s’havia recordat d’ella –-i bé que ho feia quan tenia ganes de veure-la–- quan havia picat els noms del grup de teatre per fer-los destinataris del seu missatge. Els demanava de canviar l’assaig de divendres per dijous. I ja era dimarts vespre.
Les respostes a aquesta primera petició van arribar de seguida a la bústia d’en Wim. I a la d’en Pol i a la de n’Èlia, i a la d’en Bru, i a la de na Noa i a la d’en Pep. Però tampoc es van poder llegir a la pantalla de na Flor. I s’hi passava hores, mirant-la, la ditxosa pantalla. Na Flor, que aquell matí de dimecres s’havia proposat d’enllestir la crítica a l’últim espectacle dels Si som siS, l’avantguarda de l’avantguarda teatral de la comarca, va veure un sol avís del seu proveïdor de correu electrònic. Una línia d’en Pol, que no l’havia oblidada, però que només li deia cap problema. Va fer-ne cas omís, perquè a la revista on col•laborava volien la crítica per ara mateix.
A la tarda d’aquell mateix dimecres, na Noa contraatacava amb la proposta de moure l’assaig mòbil al matí de dissabte. I, com un eixam de llops, els nois del grup la van cosir a ‘nos’, que divendres nit sortien a caçar i dissabte no estarem per orgues. Ara, ni en Pol, obsedit com un homo erectus amb la idea de la cacera col•lectiva, no havia pensat a passar una còpia de la tramesa a na Flor, que dubtava entre carregar-se només la posada en escena dels Si som siS o fer justícia i arremetre també contra la direcció. Quin desgraciat amb aires de semidéu, aquell director. Na Flor un cop més va restar al marge del ball de dies i hores possibles per a l’assaig que tenien pendent de feia dies.
A en Bru, poques llums, se li va ocórrer pensar que si na Flor no s’havia manifestat, senyal que no hi tenia inconvenient, i la cita podia quedar fixada per aquell dijous vespre, tal i com havia demanat en Wim, l’holandès errant del grup. Així mateix ho va escriure i així mateix ho va enviar, un cop més sense còpia per a na Flor. Alguns van assentir escrivint una resposta sense còpia per a na Flor. I d’altres, callaven per assentir.