Potser ja n'hi ha prou, d'entrada. Estar bé. Sense esperar cap nota, cap apunt, cap estadística, res en concret. Cap so fora de to. Però amb to i amb so. Has estat bé. I sí, ho has entès bé: estar bé vol dir sentir-se bé. Potser res més.
I tornar a casa a veure com es fa de nit, o com ja se n'ha fet. O ser en un tren botit de joventut que surt de festa. O haver sentit el dring del mig ciclista que ha passat, pedal més aviat lent, mentre el seguia un carro ple de matalassos empès per un pobre home, mentre el sopar era el protagonista, mentre et senties bé i passaven tantes coses.
Potser ja n'hi ha prou, per ara. Com deia l'avi, sempre. Per ara, bé. I alçava un punt la mà amb els dits mandrosos. I feia aquella cara. Semblava una ganyota, com de voler fer riure fent un posat seriós. Sense voler-ho.
Estar bé, sense més. Potser, per ara, ja n'hi ha prou. Estar bé mentre tot passa i tu ho pots viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada