Aquesta terra és vi. És pissarra i és raïm, és llicorella i és gotim. És pedra i és pendent. És verema. És tardor, una mica sempre. És groc tristesa i marró vida. I és també gris sobrietat, granat de sang i negre mat. És calma i és paciència. És temps.
Aquí a cada cantonada se sent l'olor de vi. A cada racó, un celler, una bóta, unes tines, una ampolla que et diu la benvinguda, que t'entra pels ulls, que t'envolta. Pulmons plens, d'aquesta olor. Tot plegat, reposat, elegant. El vi és tot un senyor. Se'l tracta bé o no se'l tracta. I ell respon, amb tota l'energia efusiva de qui sap que pot convèncer. I convenç, t'atrapa. Et fa seu.
I em perdo caminant entre els ceps. I a cada enfilerada, una punta de roser. I cada pàmpol, una història, un camí, una vida llenyosa que s'explica ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada