sinusitis

A l'altra banda del taulell, la farmacèutica, sentència: quina pau. Doncs sí, haurem de mirar-ho d'aquesta manera. Quina pau haver-me quedat sord per uns quants dies. El nas ja ha rajat prou, la tos, xarops. Arrenca? La doctora. Tots els colors del verd. Un antibiòtic. I ara aquest tambor, tot el cotó del món per fer-me de sordina. Quina pau, si no hi ha algú que vulgui dir-me alguna cosa --poc que passa-- i no l'entenc. Els taps s'han d'estovar, posa't un oli com aquest. I pren-te un mucolític. I ja no me'l recepta, perquè no hi caben, aquests beuratges, a la cartilla. Doncs no, em declaro insubmís al mucolític que la doctora em recomana. Aquell pediatra m'ho havia dit fa uns dies, hem aconseguit fer-les saltar de les receptes, perquè aquestes medicines no fan res. Em quedo amb la victòria del metge llargarut dels meus petits, que em deia dóna'ls aigua. El nas net i a beure molt. I d'olis, missenyora, a casa en gastem de les Garrigues. Insubmíssió.