Doncs no, no hi havia cap llavi tremolós si jo el tocava, no hi havia
cap engruna de desig entre els llençols. I no el desig que es diu, sinó
el que es viu. Si hi era, aquella engruna, no l'he sabuda trobar mai. I
no, mai no va haver-hi més de molt comptades ocasions l'afany de
refregar-se els cossos l'un amb l'altre.
I avui sóc jo qui busca una passera, un esglaó que em baixi dels esculls
a dins del mar. Que hi ha la sal que s'acarona amb l'aigua i allÃ
potser m'esperen per fer-me d'abrigall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada