Altres coses

Ell porta una armilla llampant. La cinta mètrica rodola per terra i una pantalla que fa d'estufa li penja del coll. El vell, barret blanc de fil i una canya de riu fent de gaiato pobre. Ell que pren mida, anota i passa avall, i el vell que escup un soroll amb la boca, com qui crida un animal.Ell que no es gira. D'aquesta manera, ja no es gira mai. El vell que insisteix.

- ¡Pss, eeeh! ¿Cuándo vái a vení?
- Perdó?
- Que ¿cuándo vendréi? Poqque ¿estáh mirando pa' cortá el cépped, verdá?
- No senyor.
- Entonce, ¿pa' qué hacé?
- Altres coses.
- ¿Otrah cosah? Pué veremo a vé, poqque yo - i asseyala el bloc que fa ombra sobre la bardissa decorativa - soy de la comunidá.
- Que tingui bon dia.

Ell entén que al vell no li ha agradat la resposta. A ell no li ha agradat la pregunta, però sobretot li han fet fàstig les maneres i les pressuposicions. Si es vol saber res, es pregunta. La imaginació, en aquests casos, juga a segona, i fa males passades. Ell suposa que el vell volia sentir que d'aquí a quatre dies tindria el parterre de casa net i polit. Que no hi deixin caure papers ni burilles i, per l'amor dels déus, que no hi facin entrar els cans.Carrer enllà, sent que el vell mastega encara algun improperi, segurament contra ell. Ell pren mida, anota i segueix caminant.