En bucle

Aquest estiu no acaba mai.

Igual que el foc que se'ns promet darrerament des del moment que el món es va llevant i és món, igual que aquell bon dia edulcorat dels noticiaris matinals. És la repetició incansable dels fets i dels desitjos, de les fílies i les fòbies, de la il·lusió i de l'avorriment atàvic, igual que tot allò, aquest estiu no acaba mai.

I em crema la pell de l'ànima, com la que em vesteix els ossos de les cames i viu ben sola una agonia necessària sota el sol. Al meu panxell podria fer-s'hi un ou ferrat. I em regalimen, com gotes grosses de suor que corren galta avall, les ganes de reeixir. La sensació? Tot m'és igual. Aquest estiu no acaba mai.

Com un munter ben endreçat de caixes, de palots tots plens de fruita, o buits. Com tot un camp sembrat, que empeny la vida enfora. Com un silo ple de gra. Tot és a punt, i alhora hi és en va. Aquest estiu no acaba mai.