dilluns, 1 d’agost de 2016


Vine a seure aquí, amb mi, al meu costat. Prendrem la poca fresca d'aquests dies i mirarem el riu. Si vols, podem banyar-hi els peus. Veuràs com és tranquil, aquest racó. Hi passen poques coses. De fet, ben bé és que mai no hi passa res. I és just això que a mi m'agrada. No hi passa res. Tot hi és del tot. És previsible i és segur. És avorrible. Hi passa, lentament, l'aigua que al seu bon pas frega aquells còdols que, en sacs, treuen un dia per vendre als qui es decoren el jardí a tant la tona. Hi passen uns tudons, de tant en tant, nascuts en llibertat, que un dia pondran ous a dins de gàbies de zoològic. Hi vénen a cagar els cans de tot el poble, i és preceptiu no fer-hi mala cara. Hi vénen a pixar cervesa les ànimes que dormen tard i malament. Hi passa, mig amagat amb l'aigua, sabó industrial que ha fet netes les entranyes dels tallers i els obradors de més amunt. I molt de tant en tant, una parella s'arronsa d'amagat i fan l'amor mirant el riu i ensumant merda.

Hi passa un aire suau, humit i net, cada capvespre, capaç de fer ressucitar els morts de calor. No hi passa res, de fet, només la vida. Si véns, seurem mirant el riu, s'hi està la mar de bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada