dimarts, 8 de març de 2016

tractes


Pare, crec que ho estic aconseguint. Estic fent tractes. Ja he canviat de companyia de telèfon. Aquests sembla que m'entenen una mica millor. I tinc el pis ben connectat. Amb la xarxa. Amb el barri, amb el món, encara no ho sé. Sí, el pis que no has vist, el de la vida que no em vas arribar a conèixer. Han canviat tantes coses, aquest temps que no hem parlat! Però estic fent tractes i crec que aviat podrem estar en contacte. Una mica de tant en tant. Vull mirar si, dins l'oferta que em fan per contractar tots els serveis amb la mateixa companyia, hi ha algun abonament de missatges extra, o especials. No creguis, no sé si me'n sortiré, les negociacions sempre són dures, i tu ho saps. Pensava que, almenys, un text petit de tant en tant, un enviament de pocs caràcters, o pocs segons de veu... De moment no hi ha manera. A tu, que tenies el cul pelat de vendre, crec que també et costaria. De fet, et deu estar costant, perquè no tinc el més menor indici que t'arribin els meus missatges dels últims dies, de les últimes setmanes, dels últims mesos. Com va tot?

Va?

Tot?

No m'he proposat grans coses, creu-me: ser feliç, encara que sigui a estones. No cridar, no enfadar-me. Potser m'hauré de fer uns deu manaments a mida. Ja ho diuen, deu prohibicions, i la resta, llibertat. De moment m'estic acostumant al silenci. I tu en sabies un niu, d'això. Vull dir, que els gens teus i de l'avi m'hi deuen ajudar. No em fa cap por estar sol. M'agrada. I sí, la bona companyia sempre és grata. Sempre està bé tenir amb qui fer una broma i riure una estona. I estimar i que t'estimin, només faltaria! Però tampoc no sé si en aquesta vida nova i diferent estic fent prou bé. No vull dependre de res ni de ningú que no sigui jo mateix. M'explico? Ja et dic, no sé si en sé, si en sabré prou.

Bé, pare, me'n vaig a l'embús, que m'esperen els carrers. Ens anem dient, va bé? T'estimo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada