Tot transcendeix, deliberadament,
l'àmbit de pau i de silenci
que, a poc a poc i amb molt d'esforç,
tracem, si cal, sense saber-ne.
I és just que vulguem calcular
l'abast indòmit de l'avui
per molt que avui no ens cal
ni ens ve de gust de calcular-lo.
Amb tot, el temps té la paraula.
I el nou desig reneix de nou
per esborrar el color i el traç
d'aquell espai segur que dibuixàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada