dilluns, 11 de gener de 2016

Tampoc tot és tristesa


I hate U I love U. Gnash

No em surt de dins. No em surt sencera la tristesa. Perquè deu haver-ne de quedar una mica, algun polsim, perquè seria massa fàcil --o massa dur-- poder-la bandejar tota tot d'una. Perquè anirà marxant lenta com un cargol, com una furgo vella que va lluny, com un tren negre de vapor per una via llarga que perdem en l'horitzó. Perquè l'abisme, el buit, cal veure'l quan s'acosta, i cal trobar-s'hi i cal tastar-lo, assaborir-lo i tot si cal. Però a poc a poc, no prendre mal.

Perquè tampoc tot és tristesa. Hi ha alguna cosa més, que vessa i brolla, com les paraules volgudes, com la poca por al desconegut, com obrir una d'aquelles portes que sempre ha estat tancada. Caminar, anar endavant sense girar-te per no tornar-te pedra, per no tornar-te sal. Per no quedar-te sol. Avançar ara cap a una nova solitud volguda, per no trobar-te un dia sol en una solitud que no havies volgut triar i et perseguia. Que torni, sí, la immensitat d'haver esborrat els dubtes i els ofecs i les incomprensions, d'haver trencat un cop almenys amb la rutina imbècil d'imposar-te les voluntats alienes, de renunciar a ser el que volies ser. Sense retrets, sense culpables, sense incerteses. O amb tota la incertesa de la infinita novetat.

I hate U I love U. Un resum, com tots els que s'escriuen sols --que se m'escriuen-- des de fa uns dies. I a cadascú li etzibo el que em demana sense demanar-me'l, el que li explica com em sento, i com no em vull sentir.




2 comentaris:

  1. Poder ser tu es fascinant...i es pot mirar enrera per veure tot el que has apres...pero caminar sempre endavant...

    ResponElimina
  2. Poder ser tu es fascinant...i es pot mirar enrera per veure tot el que has apres...pero caminar sempre endavant...

    ResponElimina