dimarts, 12 de gener de 2016

Espera

Densa i lenta com les hores, l'espera.

Cada minut, cada mirada, cada sospir. Cada moment que no passa perquè l'esperes massa, perquè el vols amb tota la força que encara guardes, perquè el desitges amb l'entranya. Has mal aparcat el cap i les raons que no s'entenen amb raons i fuges endavant. Ja ho diuen, mar enllà. Cap enrera, ni per agafar impuls. I et queda l'entranya, sí, la víscera que pot portar-te cap a racons insospitats de tu mateix, prop de l'abim. On l'odi a tot el que et fa mal et surt com l'aigua d'una regadora. I sort de la terrassa que serà terra i aire i serà llum. Sort que podràs regar-hi a poc a poc amb l'aigua que serà vida perquè ja ho és. Però ja serà una altra vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada