29 de desembre del 2015

Més



foto: Anna Giralt

Me n'adono ara que hauria volgut tenir-te més. Venir més, veure't més. Sentir-te i escoltar-te més, malgrat els teus silencis. Parlar-te més, contar-te més una miqueta més de mi. Deixar que m'expliquessis més una miqueta més de tu. Què en sé, de tu, ara mateix? Voldria haver sentit més batalletes de quan corries pels carrers de Seva en pantaló curt. I de quan al seminari us perdonàveu els companys aquells bunyols d'arròs fent-los morir entre plat i plat. En voldria més. I voldria haver renegat més amb tu, que ens era terapèutic. Ens hem cagat en tot i hem esquitxat tothom sense que ho arribessin a saber. Però ara ja no hi som a temps. No hi serem més a temps de repetir-ho.
Voldria haver rigut més, plorat més, haver-te abraçat més. Haver escrit més, que tu sempre m'ho deies. I haver enquadernat més aquells set anys de contes que em vas fer veure que eren meus. I regalar-te'ls altre cop, només per egoisme. Per celebrar com tu n'estaves, d'orgullós, i com ho deies amb el gest. I haver buscat un viatge en globus i haver-lo volat amb tu, com un somni que marxa dels llimbs.
El temps ens és covard i fuig i se t'endú, i fa marxar bocins de tu en totes direccions. El viatge aquest deu ser el definitiu. I tot i així ens retrobem en somnis, en les fotografies, en els jerseis. I em dol haver-te d'esborrar dels teus petits tresors a la diàspora. Jo només voldria haver tastat més vins i haver fet més cafès. Haver viscut, una miqueta més.

1 comentari:

  1. Forats concèntrics, Andreu, que miram de no perdre de vista. Sempre ens sobren coses que hauríem d'haver dit...quan ja és massa tard.

    ResponElimina