Vides

           La Fina havia triat aquella vida. O aquella vida l'havia triada a ella, mai no ho sabrem. El cas és que, fina com era, la Fina no passava mai de la fina línia que la vida li marcava. Mai més enllà de la ratlla, mai més ençà d'on s'esperava que arribés. La Fina era correcta. I en el fons la cansava tanta correcció. Però seguia sent correcta perquè creia que era com havia de ser, era com havia triat de ser. No sabia ben bé com, però un dia s'havia trobat seguint aquell camí i deixant a una banda tots els altres corriols que havia pensat de caminar algun dia.

           I des d'aquell moment, aquests senders que havia deixat de córrer, aquelles vides que no estava vivint la venien a buscar, se li apareixien en somnis. La Fina vivia, de fet, totes les vides de la seva vida. De dia, la vida viscuda, la vida pública, aquella on tothom la tenia per una noia correcta; de nit, les vides somiades, que eren moltes i diferents, i allà ningú l'encasellava. I la Fina somiava plenament. Vivia.

           En un d'aquells somnis, un antic company d'escola l'estimava, i ella se n'enamorava però de seguida es desdeia d'aquella passió dels inicis i ell patia. Ella no. En una altra de les vides, la Fina era grollera, rústega i malcarada. Desafiava les lleis del que està establert i deixava tothom amb un pam de nas. Cap compromís, cap lligam. En una altra, corria món salvant vides amb un camió.

           A la Fina allò la preocupava una mica. Creia que havia triat de ser com era, de fer el que feia. I de mica en mica anava canviant d'idea. Pensava, més aviat, que els camins que havia anat prenent se li havien posat al davant tapant-li la possibilitat de fixar-se en les altres opcions. I la feia estar intranquil·la el fet que les vides que havia descartat de viure se li apareguessin ara per viure-les una mica a contracor. La Fina desperta sentia una certa vergonya de somiar el que somiava. La Fina dels somnis era feliç, era lliure.

           Per tot plegat va pensar que seria bo canviar de vida. Però no definitivament, sinó de manera constant. I es va inscriure en un curs d'interpretació. I va començar a escriure. Les vides, volia viure-les totes.